La Malaltia Inflamatòria Intestinal (MII) comprèn dues patologies ben definides: la colitis ulcerosa (CU) i la malaltia de Crohn (MC). Totes dues es caracteritzen per l’aparició de brots d’inflamació als intestins intercalats amb períodes de remissió. Tot i que no se n’ha pogut identificar la causa, la hipòtesi més acceptada en l’actualitat considera que la MII apareix com a resultat de l’existència d’una resposta immunològica intestinal exagerada, determinada genèticament, i desencadenada per antígens presents a l’interior dels intestins, entre els quals els bacteris de la flora o microbiota intestinal són probablement els més importants.

La CU afecta exclusivament la mucosa del colon, mentre que la MC pot afectar qualsevol tram del tub digestiu i té una afectació transmural, és a dir, que pot afectar tot el gruix de la paret intestinal.

Es tracta de malalties cròniques que no tenen una curació definitiva, que afecten habitualment gent jove en edat productiva, per la qual cosa tenen un fort impacte socioeconòmic i sobre la qualitat de vida del pacient.

Al voltant del tres per cert de la població mundial, és a dir uns 180 milions de persones, està infectada pel virus de l’hepatitis C (VHC). La infecció pel VHC produeix, en una primera etapa, una hepatitis aguda que tot sovint és asimptomàtica o subclínica. Una petita proporció de malalts amb infecció aguda pel VHC (entre el 15% i el 30%) aconsegueixen eliminar el virus i curar la malaltia, mentre que la resta evolucionarà a la seva forma crònica. S’estima que entre el 20% i el 30% dels pacients amb hepatitis crònica C desenvoluparan una cirrosi hepàtica i que el risc de carcinoma hepatocel·lular en els malalts amb cirrosi és d’entre l’1% i el 4% cada any. Actualment, la infecció pel VHC és la principal causa de mort per malaltia hepàtica i de trasplantament hepàtic al món occidental. La progressió de la lesió hepàtica varia molt d’un pacient a l’altre.

El tractament de la infecció pel VHC té com a objectiu eliminar el virus de la sang, per tal d’aturar la progressió de la malaltia a cirrosi i carcinoma hepatocel·lular. A més, l’eliminació del virus disminueix el risc de transmissió de la malaltia. En els darrers anys, la recerca de nous fàrmacs per millorar els resultats del tractament de la infecció crònica pel VHC ha estat constant. Molt recentment, es disposa d'agents antivirals directes que fan innecessària l'administració d'interferó i que assoleixen l'eliminació del virus en un 95% dels casos aproximadament.

El Servei té dos grups integrats al Centro de Investigación Biomédica en Red de enfermedades hepáticas y digestivas (CIBERehd) de l’Instituto de Salud Carlos III (https://www.ciberehd.org).

Un, dins del programa d’Hipertensió Portal i Cirrosi, està liderat pel doctor Ramon Planas, i les seves principals línees de recerca són:

• Cirrosi i les seves complicacions. Mecanismes de transició a cirrosi
• Hepatitis cròniques virals
• Hepatocarcinoma i hepatoblastoma.

L’altre, dins del programa d’Inflamació Gastrointestinal i Motilitat, està liderat pel doctor Eduard Cabré, i les seves principals línies de recerca són:

• Optimització de l’ús d’esteroides a la colitis ulcerosa
• Recurrència postquirúrgica a la malaltia de Crohn
• Aspectes epidemiològics i socials de les Malalties Inflamatòries Intestinals
• Desenvolupament d’apòsits biològics per endoscòpia terapèutica
• Relació del contingut intestinal amb la sensibilitat visceral

Docència pregraduada

El Servei d’Aparell Digestiu compta amb tres professors adscrits a la facultat de Medicina de la UAB al Campus Can Ruti (Unitat Docent Hospital Germans Trias): el doctor Eduard Cabré Gelada, Eugeni Domènech Morral i Vicente Lorenzo-Zuñiga García, tots tres professors associats.

Docència postgraduada

El servei participa en la formació de metges especialistes i organitza anualment els cursos acreditats de postgrau següents:

• Curs “Miquel Àngel Gassull” sobre Malalties Inflamatòries Intestinals, dirigit pels doctors Eduard Cabré i Eugeni Domènech, de dos dies de durada, amb més de 200 assistents de tot l’estat espanyol i participació de ponents nacionals i internacionals.

• Curs sobre Motilitat i Trastorns Funcionals Digestius, dirigit pel doctor Jordi Serra, d’un dia de durada.

• Curs de Gastroenterologia i Hepatologia, adreçat a facultatius especialistes de l’Hospital Germans Trias i metges d’Atenció Primària del Barcelonès Nord i Maresme, coordinat pels doctors Eduard Cabré  i Llorenç Caballeria.
• Consulteu la Guia docent.

Formació continuada

Les sessions del servei, que se celebren tots el dimarts i dimecres d’octubre a juny, constitueixen el Curs de Formació Continuada en Gastroenterologia i Hepatologia, amb crèdits docents de l’ICS.