Aparell Digestiu
- Cartera de serveis
- Equip
- Informació sobre malalties o procediments
- Investigació
- Docència
- Contacte
Codi servei:
Recerca:
El Servei té dos grups integrats al Centro de Investigación Biomédica en Red de enfermedades hepáticas y digestivas (CIBERehd) de l’Instituto de Salud Carlos III (https://www.ciberehd.org).
Un, dins del programa d’Hipertensió Portal i Cirrosi, està liderat pel doctor Ramon Planas, i les seves principals línees de recerca són:
- Cirrosi i les seves complicacions. Mecanismes de transició a cirrosi
- Hepatitis cròniques virals
- Hepatocarcinoma i hepatoblastoma.
L’altre, dins del programa d’Inflamació Gastrointestinal i Motilitat, està liderat pel doctor Eduard Cabré, i les seves principals línies de recerca són:
- Optimització de l’ús d’esteroides a la colitis ulcerosa
- Recurrència postquirúrgica a la malaltia de Crohn
- Aspectes epidemiològics i socials de les Malalties Inflamatòries Intestinals
- Desenvolupament d’apòsits biològics per endoscòpia terapèutica
- Relació del contingut intestinal amb la sensibilitat visceral
Presentació:
Tipus Servei: 1
Correu:
Docència:
Docència pregraduada
El Servei d’Aparell Digestiu compta amb tres professors adscrits a la facultat de Medicina de la UAB al Campus Can Ruti (Unitat Docent Hospital Germans Trias): el doctor Eduard Cabré Gelada, Eugeni Domènech Morral i Vicente Lorenzo-Zuñiga García, tots tres professors associats.
Docència postgraduada
El servei participa en la formació de metges especialistes i organitza anualment els cursos acreditats de postgrau següents:
- Curs “Miquel Àngel Gassull” sobre Malalties Inflamatòries Intestinals, dirigit pels doctors Eduard Cabré i Eugeni Domènech, de dos dies de durada, amb més de 200 assistents de tot l’estat espanyol i participació de ponents nacionals i internacionals.
- Curs sobre Motilitat i Trastorns Funcionals Digestius, dirigit pel doctor Jordi Serra, d’un dia de durada.
- Curs de Gastroenterologia i Hepatologia, adreçat a facultatius especialistes de l’Hospital Germans Trias i metges d’Atenció Primària del Barcelonès Nord i Maresme, coordinat pels doctors Eduard Cabré i Llorenç Caballeria.
- Consulteu la Guia docent.
Formació continuada
Les sessions del servei, que se celebren tots el dimarts i dimecres d’octubre a juny, constitueixen el Curs de Formació Continuada en Gastroenterologia i Hepatologia, amb crèdits docents de l’ICS.
Equip mèdic i investigador
Eugeni Domènech Mor
Cap de Servei
Eduard Cabré Gelada
Metge especialista - Unitat de Gastroenterologia i Malaltia Inflamatòria Intestinal
Míriam Mañosa Círia
Metgessa especialista - Unitat de Gastroenterologia i Malaltia Inflamatòria Intestinal
Fiorella Cañete Pizarro
Metgessa especialista - Unitat de Gastroenterologia i Malaltia Inflamatòria Intestinal
Rosa Morillas Cunill
Coordinadora - Unitat d’Hepatologia
Margarita Sala Llinàs
Metgessa especialista - Unitat d’Hepatologia
Helena Masnou Ridaura
Metgessa especialista - Unitat d’Hepatologia
Fanny Turón Masferrer
Metgessa especialista - Unitat d’Hepatologia
Jaume Boix Valverde
Cap de Secció - Unitat d’Endoscòpia Digestiva
Vicente Moreno de Vega Lomo
Metge especialista - Unitat d’Endoscòpia Digestiva
Vicente Lorenzo-Zúñiga García
Metge especialista - Unitat d’Endoscòpia Digestiva
Ingrid Marín Fernández
Metgessa especialista - Unitat d’Endoscòpia Digestiva
Jordi Serra Pueyo
Responsable - Unitat de Proves Funcionals Digestives
Noemi Caballero Suárez
Metgessa especialista - Unitat de Proves Funcionals Digestives
Macarena Larraín Suckel
Metgessa resident
Gemma Valldosera Gomis
Metgessa resident
Paola F. Torres Rodríguez
Metgessa resident
Edgar Eduardo Castillo Regalado
Metge resident
Giancarlo Corrales Romero
Metge resident
Ariadna Aguilar Cayuelas
Metgessa resident
Ignacio Iborra Chaques
Metge resident
Marc Galindo Galindo
Metge resident
Daniel Luna Rodríguez
Metge resident
Ramon Bartolí Soler
Biòleg postdoctoral (hepatologia)
Josep Manyé Almero
Biòleg postdoctoral (gastroenterologia)
Violeta Lorén Moreno
Biòloga postdoctoral (gastroenterologia)
Carolina Armengol Niell
Biòloga postdoctoral (hepatologia)
Ariadna Clos Parals
Metgessa predoctoral (gastroenterologia)
Laura Marín Sánchez
Infermera (gastroenterologia)
Arce Garcia Jaraquemada
Biòleg predoctoral (gastroenterologia)
Dulce López Escartín
Farmacèutica i coordinadora d’assajos clínics d’hepatologia
Rosa Ma Sarrias
Investigadora sobre Immunitat innata (hepatologia)
Marina Simón
Investigadora predoctoral (hepatologia)
Lucia Sanjurjo
Investigadora predoctoral (hepatologia)
Equip d'infermeria
Margarita Vivancos Bueno
Supervisora d’Infermeria a hospitalització
Raquel Parramon Pérez
Equip d'infermeria a hospitalització
Miriam Lorenzo Hernández
Equip d'infermeria a hospitalització
Maria Peña Juez
Equip d'infermeria a hospitalització
Cristina Lázaro Moreno
Equip d'infermeria a hospitalització
Ana Quero Cabeza
Equip d'infermeria a hospitalització
Noelia Gómez Fernández
Equip d'infermeria a hospitalització
Estel Font Pujol
Supervisora d’Infermeria a consultes
Pilar Bayo Martínez
Equip d'infermeria a consultes
Yolanda Romero Ramírez
Supervisora d'Infermeria del Centre d'Atenció Especialitzada Gran Sol de Badalona
Ana Caja Rodríguez
Equip d'infermeria del Centre d'Atenció Especialitzada Gran Sol
Irene Figuera Mas
Supervisora del Centre d'Atenció Especialitzada Doctor Barraquer de Sant Adrià de Besòs
Aurora Garcia Farago
Equip d'infermeria del Centre d'Atenció Especialitzada Doctor Barraquer
Equip administratiu
Ma Ángeles Díaz Amor
Secretaria de planta
Hospitalització
- Malaltia de Crohn activa o complicada
- Colitis ulcerosa activa o complicada
- Avaluació prequirúrgica de pacients amb Malaltia Inflamatòria Intestinal
- Tractament agut de l’hemorràgia digestiva alta (no secundària a hipertensió portal)
- Tractament agut de l’hemorràgia digestiva baixa
- Estudi de la diarrea crònica
- Estudi de la síndrome de malabsorció
- Estudi de dolor abdominal
- Ingrés programat per proves complementàries invasives
- Estudi de l’anèmia ferropènica greu d’origen incert
Consultes
- Control a llarg termini (clínic i farmacològic) de la Malaltia Inflamatòria Intestinal
- Diagnòstic i avaluació (segona opinió) de Malaltia Inflamatòria Intestinal
- Avaluació del tractament quirúrgic de Malaltia Inflamatòria Intestinal
- Cribratge de displàsia o càncer colorectal en Malaltia Inflamatòria Intestinal
- Estudi de la diarrea crònica
- Estudi de la síndrome de malabsorció
- Estudi del dolor abdominal
- Estudi de l’anèmia ferropènica crònica
- Seguiment de la malaltia celíaca i de les colitis microscòpiques (col·làgena i limfocítica)
- Seguiment de pacients amb anèmia ferropènica crònica greu
- Atenció telemàtica precoç i continuada (correu electrònic i telèfon)
Procediments diagnòstics
- Ecografia convencional i ecografia doppler
- Ressonància magnètica pèlvica, intestinal i abdominal
- TC abdominal i angioTC abdominal
- Endoscòpia alta i baixa: esofagogastroduodenoscòpia, ileocolonoscòpia, enteroscòpia i càpsula endoscòpica
- Arteriografia mesentèrica
- Biòpsia endoscòpica de tracte digestiu alt i baix
- Terapèutica endoscòpica de l’hemorràgia digestiva alta
- Terapèutica endoscòpica de l’hemorràgia digestiva baixa
- Embolització arterial
Hospitalizació
- Cirrosi hepàtica descompensada
- Ascites per estudi
- Carcinoma hepatocel·lular i estudi de lesions focals hepàtiques
- Avaluació per trasplantament hepàtic
- Control agut de pacients amb hemorràgia per hipertensió portal
- Colèstasi intrahepàtica
- Hepatitis aguda i insuficiència hepàtica aguda greu
- Ingrés programat per proves complementàries invasives
Consultes
- Estudi de la hipertransaminasemia
- Hepatitis crònica B, C i autoimmune: diagnòstic i tractament
- Esteatohepatitis no alcohòlica
- Diagnòstic ambulatori de lesió focal hepàtica
- Seguiment ambulatori de la cirrosi i les seves complicacions
- Avaluació pretrasplantament en pacients no greus
Procediments diagnòstics
- Ecografia convencional i ecografia doppler
- Biòpsia hepàtica percutània i transjugular i PAAF (punció amb agulla fina)
- Alcoholització percutània del carcinoma hepatocel.lular
- Quimioembolització del carcinoma hepatocel.lular
- Terapèutica endoscòpica de les varices esofagogàstriques
- Colangiografia retrògrada endoscòpica
- Terapèutica endoscòpica de la via biliar
- Elastografia hepàtica
- Endoscòpia digestiva alta
- Endoscòpia digestiva baixa
- Enteroscòpia
- Càpsula endoscòpica
- Ecoendoscòpia diagnòstica i terapèutica
- Colangio-pancreatografia retrògrada endoscòpica i terapèutica
- Biòpsia intestinal amb càpsula de Crosby
- Tractaments endoscòpics de l’hemorràgia per hipertensió portal
- Tractaments endoscòpics de l’hemorràgia no causada per hipertensió portal
- Tractaments endoscòpics del reflux gastroesofàgic i de l’esòfag de Barrett
- Polipectomia endoscòpica
- Gastrostomia endoscòpica percutània
- Dilatacions endoscòpiques (esòfag, colon...)
- Pròtesis endoscòpiques (esòfag, biliopancreàtiques, colon)
- Vigilància post-polipectomia
- Manometria esofàgica
- Manometria anorectal
- pHmetria de 24 hores
- pH/Impedanciometria de 24 hores
- Test d’hidrogen espirat (lactosa, fructosa-sorbitol, glucosa, lactulosa)
- Tractament de biofeedback anorectal
- Determinació del temps de trànsit colònic
- Ferroteràpia endovenosa
- Sagnies terapèutiques
- Administració d’agents biològics en la Malaltia Inflamatòria Intestinal
- Paracentesi terapèutica en ascites refractària
- Biòpsia hepàtica
- Transfusió a pacients amb anèmia crònica d’origen digestiu inclosos en el circuit de gestor de casos amb l’Atenció Primària
- Tractament amb granulocitoafèresi de la Malaltia Inflamatòria Intestinal (es duu a terme al Banc de Sang i Teixits)
Malaltia Inflamatòria Intestinal
La Malaltia Inflamatòria Intestinal (MII) comprèn dues patologies ben definides: la colitis ulcerosa (CU) i la malaltia de Crohn (MC). Totes dues es caracteritzen per l’aparició de brots d’inflamació als intestins intercalats amb períodes de remissió. Tot i que no se n’ha pogut identificar la causa, la hipòtesi més acceptada en l’actualitat considera que la MII apareix com a resultat de l’existència d’una resposta immunològica intestinal exagerada, determinada genèticament, i desencadenada per antígens presents a l’interior dels intestins, entre els quals els bacteris de la flora o microbiota intestinal són probablement els més importants.
La CU afecta exclusivament la mucosa del colon, mentre que la MC pot afectar qualsevol tram del tub digestiu i té una afectació transmural, és a dir, que pot afectar tot el gruix de la paret intestinal.
Es tracta de malalties cròniques que no tenen una curació definitiva, que afecten habitualment gent jove en edat productiva, per la qual cosa tenen un fort impacte socioeconòmic i sobre la qualitat de vida del pacient.
Virus de l’hepatitis C
Al voltant del tres per cert de la població mundial, és a dir uns 180 milions de persones, està infectada pel virus de l’hepatitis C (VHC). La infecció pel VHC produeix, en una primera etapa, una hepatitis aguda que tot sovint és asimptomàtica o subclínica. Una petita proporció de malalts amb infecció aguda pel VHC (entre el 15% i el 30%) aconsegueixen eliminar el virus i curar la malaltia, mentre que la resta evolucionarà a la seva forma crònica. S’estima que entre el 20% i el 30% dels pacients amb hepatitis crònica C desenvoluparan una cirrosi hepàtica i que el risc de carcinoma hepatocel·lular en els malalts amb cirrosi és d’entre l’1% i el 4% cada any. Actualment, la infecció pel VHC és la principal causa de mort per malaltia hepàtica i de trasplantament hepàtic al món occidental. La progressió de la lesió hepàtica varia molt d’un pacient a l’altre.
El tractament de la infecció pel VHC té com a objectiu eliminar el virus de la sang, per tal d’aturar la progressió de la malaltia a cirrosi i carcinoma hepatocel·lular. A més, l’eliminació del virus disminueix el risc de transmissió de la malaltia. En els darrers anys, la recerca de nous fàrmacs per millorar els resultats del tractament de la infecció crònica pel VHC ha estat constant. Molt recentment, es disposa d'agents antivirals directes que fan innecessària l'administració d'interferó i que assoleixen l'eliminació del virus en un 95% dels casos aproximadament.
El Servei té dos grups integrats al Centro de Investigación Biomédica en Red de enfermedades hepáticas y digestivas (CIBERehd) de l’Instituto de Salud Carlos III (https://www.ciberehd.org).
Un, dins del programa d’Hipertensió Portal i Cirrosi, està liderat pel doctor Ramon Planas, i les seves principals línees de recerca són:
- Cirrosi i les seves complicacions. Mecanismes de transició a cirrosi
- Hepatitis cròniques virals
- Hepatocarcinoma i hepatoblastoma.
L’altre, dins del programa d’Inflamació Gastrointestinal i Motilitat, està liderat pel doctor Eduard Cabré, i les seves principals línies de recerca són:
- Optimització de l’ús d’esteroides a la colitis ulcerosa
- Recurrència postquirúrgica a la malaltia de Crohn
- Aspectes epidemiològics i socials de les Malalties Inflamatòries Intestinals
- Desenvolupament d’apòsits biològics per endoscòpia terapèutica
- Relació del contingut intestinal amb la sensibilitat visceral
Docència pregraduada
El Servei d’Aparell Digestiu compta amb tres professors adscrits a la facultat de Medicina de la UAB al Campus Can Ruti (Unitat Docent Hospital Germans Trias): el doctor Eduard Cabré Gelada, Eugeni Domènech Morral i Vicente Lorenzo-Zuñiga García, tots tres professors associats.
Docència postgraduada
El servei participa en la formació de metges especialistes i organitza anualment els cursos acreditats de postgrau següents:
- Curs “Miquel Àngel Gassull” sobre Malalties Inflamatòries Intestinals, dirigit pels doctors Eduard Cabré i Eugeni Domènech, de dos dies de durada, amb més de 200 assistents de tot l’estat espanyol i participació de ponents nacionals i internacionals.
- Curs sobre Motilitat i Trastorns Funcionals Digestius, dirigit pel doctor Jordi Serra, d’un dia de durada.
- Curs de Gastroenterologia i Hepatologia, adreçat a facultatius especialistes de l’Hospital Germans Trias i metges d’Atenció Primària del Barcelonès Nord i Maresme, coordinat pels doctors Eduard Cabré i Llorenç Caballeria.
- Consulteu la Guia docent.
Formació continuada
Les sessions del servei, que se celebren tots el dimarts i dimecres d’octubre a juny, constitueixen el Curs de Formació Continuada en Gastroenterologia i Hepatologia, amb crèdits docents de l’ICS.
Contacte: